Símptome

Home / Símptome

Els símptomes en l’Esclerosi Múltiple són molt dispars i depenen de les àrees del SNC lesionades; els símptomes varien entre les diferents persones i fins i tot en una mateixa persona i segons el moment.

Una persona amb EM sofreix normalment més d’un símptoma, però no totes les persones experimentaran tots els símptomes existents.

Els símptomes de l’Esclerosi Múltiple solen dividir-se en tres categories:

Els que resulten de l’efecte directe de la desmielinització. Els més freqüents són:

  • Ateracions de la sensibilitat d’alguna part del cos, com ara feblesa en cames o braços
  • Entumiment
  • Tremolor
  • Pèrdua de visió
  • Dolor
  • Paràlisi
  • Disfunció de la bufeta i intestí

Molts d’aquests símptomes poden ser solucionats mitjançant la medicació, rehabilitació i altres mètodes.

Les complicacions que es presenten com a resultat dels anteriors.
La disfunció de la bufeta pot causar infeccions repetides de la zona urinària. La inactivitat dóna lloc a feblesa, disminució de la densitat òssia.
Encara que els símptomes secundaris poden ser tractats, l’ideal és evitar-los tractant correctament els primaris.

Les complicacions socials, vocacionals i psicològiques derivades de tot l’anterior

  • La tensió de patir una lesió neurològica crònica pot suposar una interrupció de les relacions personals i laborals.
  • La depressió és freqüent en aquesta mena de malalties.

L’ajuda professional de psicòlegs, treballadors socials, terapeutes físics i ocupacionals pot ser de gran ajuda.

Els símptomes que podem trobar amb major freqüència són els següents:

Les persones amb EM solen experimentar un tipus de fatiga general i debilitant que no es pot preveure i que és excessiva respecte a l’activitat que s’està duent a terme quan aquesta es manifesta. És un dels símptomes més freqüents, ja que es dóna en el 80% dels pacients, la qual cosa influeix significativament en la seva capacitat de treball i de relació amb l’exterior. Pot ser el símptoma més important en els pacients en els quals l’afectació de la malaltia és mínima..

La fatiga en l’esclerosi múltiple té unes característiques particulars:
Tendeix a empitjorar segons transcorre el dia.
S’agreuja amb la calor i la humitat.
Pot agreujar-se de manera sobtada.
És més severa que la fatiga normal.
Interfereix de manera important amb les responsabilitats diàries.
La causa de la fatiga és desconeguda en aquest moment; s’intenta trobar una causa objectiva que l’expliqui.
Pel fet que la fatiga pot ser deguda a altres situacions mèdiques que tenen un tractament específic, com ara depressió, malalties de la glàndula tiroides, anèmia o com a efecte secundari de la medicació rebuda, tots els pacients que la sentin haurien de consultar-ho amb el seu metge..

  • Visió borrosa.
  • Visió doble.
  • Neuritis òptica.
  • Moviments oculars ràpids o involuntaris.
  • Pèrdua total de visió (infreqüent).
  • Pèrdua d’equilibri.
  • Tremolor.
  • Atàxia (inestabilitat en caminar).
  • Vertígens i marejos.
  • Malaptesa en una de las extremitats.
  • Falta de coordinació.
  • Feblesa, que pot afectar la marxa.

Contraccions involuntàries i rigidesa

  • Pessigolleig, entumiment (parestèsia), o sensació de coïssor en zones corporals.
  • Dolor muscular i altres dolors associats amb la EM, com a dolor facial.
  • Sensibilitat a la calor: davant un increment de la temperatura pot produir-se un empitjorament passatger dels símptomes.
  • Altres sensacions no definibles.
  • Parla lenta o no fluida.
  • Paraules arrossegades.
  • Canvis en el ritme de la parla.
  • Miccions freqüents i/o urgent
  • Buidament incomplet o en moments inadequats.
  • Restrenyiment.
  • Falta de control d’esfínters (poco freqüents).
  • Problemes d’índole sexual.

Els problemes sexuals són freqüents en els malalts de EM. El despertar sexual comença en el sistema nerviós central, que envia missatges als òrgans sexuals al llarg dels nervis a través de la medul·la espinal. Si la EM afecta aquestes vies, la resposta sexual pot afectar-se directament. Els problemes sexuals també poden venir per la fatiga o l’espasticitat i evidentment pels problemes psicològics. Estudis recents confirmen que el 60% dels pacients enquestats va reconèixer que la seva activitat sexual havia declinat des del diagnòstic de la seva malaltia. No fer cas d’aquests problemes pot conduir a pèrdua important en la qualitat de vida.

    • DONES:
      • Menor sensibilitat en la zona vaginal/clitoriana.
      • Sequedat vaginal.
      • Anorgasmia (absència d’orgasme).
      • Pèrdua de libido.
      • Pèrdua de sensació.
    • HOMES:
      • Dificultat o impossibilitat d’aconseguir o mantenir una erecció.
      • Menor sensibilitat en el penis.
      • Dificultat o impossibilitat d’ejacular.
      • Disminució de l’excitació.
    • TOTS DOS SEXES:
      • Dolor que pot interferir amb el plaer.
      • La vergonya que pot causar la incontinència intestinal o urinària.
      • Feblesa.
      • L’espasticitat de las extremitats.
    • Problemes de memòria a curt termini.
    • Trastorns de la concentració, discernimient i/ o raonament.