Què és
L’Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia del sistema nerviós central (SCN), és a dir, dels nervis que formen el cervell i la medul·la espinal. Les seves causes són desconegudes i encara no es pot prevenir ni curar. No obstant això, no és mortal i s’estan aconseguint grans progressos en el seu tractament i en la identificació dels mecanismes que hi ha implícits en el seu desenvolupament.
La paraula esclerosi ve de la paraula grega skleros, que significa duro. Esclerosi múltiple significa que múltiples àrees de teixit estan lesionades, també anomenades plaques, a causa de la desmielinización, o destrucció de la mielina, que és la cobertura grassa que cobreix les fibres nervioses. La mielina està composta per capes de membranes cel·luloses que es produeixen en el cervell i en la medul·la espinal, gràcies a unes cèl·lules especialitzades que es diuen oligodendrocitos. Les capes de mielina se situen en forma de segments al llarg dels axons, llargs filaments que transporten els impulsos elèctrics des de les cèl·lules nervioses. Els segments estan separats entre si per petits rams, que reben el nom de nodes de Ranvier, que al seu torn contenen ions de sodi. Aquests ions de sodi són importants per a impulsar les càrregues elèctriques necessàries per a transmetre els senyals entre els nervis.
Quan es destrueix la capa que cobreix la mielina durant el procés de l’Esclerosi Múltiple, els senyals que es transmeten a través del sistema central nerviós s’interrompen. En molts casos el cos compensa la pèrdua de mielina augmentant la densitat dels canals de sodi, perquè les càrregues elèctriques puguin continuar, malgrat la pèrdua de mielina. Els nervis també retenen la capacitat de produir mielina. Per desgràcia, el procés de la malaltia elimina aquestes accions correctives. Els experts al principi pensaven que durant el procés de la malaltia el volum d’axons era més que suficient. No obstant això, les recerques han demostrat que molts quedaven afectats per l’esclerosi múltiple i que, de fet, la destrucció dels axons, i no la desmielinització, pot ser el factor causant de la gravetat de la malaltia.
L’esclerosi múltiple es defineix com una malaltia autoimmune; és a dir, el sistema immune del cos està afectat per factors genètics o ambientals, o per tots dos i això provoca que el sistema ataqui als seus propis teixits. En el cas de l’esclerosi múltiple, aquests teixits és la mielina, que cobreix les fibres nervioses del cervell.
Els símptomes, la severitat i el desenvolupament de l’esclerosi múltiple poden variar àmpliament, segons el lloc on es trobin les plaques i l’extensió de la desmielinització. Normalment, els especialistes agrupen l’esclerosi múltiple en quatre tipus: esclerosi múltiple remitent recidivant, primària progressiva, secundària progressiva i progressiva recurrent. Les tres últimes formes sovint s’agrupen en la categoria d’Esclerosi Múltiple crònica progressiva.
Normalment, l’esclerosi múltiple remitent recidivante afecta a persones joves i representa la forma més comuna de la EM. Els símptomes són molt forts durant diversos dies i posteriorment remeten durant les següents setmanes (entre quatre i vuit). Aproximadament la meitat dels pacients que sofreixen aquest tipus d’Esclerosi Múltiple té símptomes bastant suaus. Els períodes de remissió, quan els símptomes milloren o desapareixen, poden aparèixer espontàniament o poden ser causats per fàrmacs inmunosupresors. Quan ocorre de manera espontània, probablement es deu al fet que les cèl·lules nervioses desmielinitzades, compensen aquesta deficiència creant una línia de rams d’ions de sodi, que continuen emetent les càrregues elèctriques. Una persona que sofreixi esclerosi múltiple en remissió pot sofrir atacs aguts i no adonar-se; pot ser que se’ls quedi una mà entumida durant uns dies, o que experimentin una lleugera malaptesa en caminar o en coordinar.
L’esclerosi múltiple primària progressiva progressa de manera contínua i gradual, sense remissions. De tant en tant s’estabilitza, i fins i tot és possible que millori lleument. Això ocorre en aproximadament el 10% dels pacients que tendeixen a ser majors de l’habitual en el moment del diagnòstic de la malaltia.
L’esclerosi múltiple secundària progressiva és inicialment remitent recidivant i posteriorment segueix un curs progressiu entre els brots, amb major o menor afectació; ocorre en un 50% dels casos als 10 anys d’evolució i en un 90% als 25 anys.
La malaltia és progressiva des del principi, amb forts atacs de símptomes i deterioració contínua entre recaigudes. Aquesta forma de EM és molt poc freqüent.
Explicació de l’Esclerosi Múltiple en versió vinyetes per la FELEM:
Aquí teniu una breu explicació en versió vinyetes que va llançar la FELEM fa anys amb el títol “Lo que todo el mundo debe saber sobre la Esclerosis Múltiple“.
